Fins al 2017, la imponent premsa de vi va ser custodiada en el seu estat original, tal com es va trobar el 1999, en un magatzem municipal. Finalment se n’ha pogut fer la restauració i actualment es pot veure instal·lada en un espai públic, a un minut de la plaça Farners. Aquest espai és el mateix lloc on es va trobar, tot i que anteriorment estava a l’interior de la casa que hi havia construïda.
La premsa, de cos de roure autòcton, fa una llargada de 7,5 metres i té un pes de 3 tones. Va ser construïda al mateix temps que la casa, anomenada can Déusiau, ja que era la única manera de poder-la ubicar al seu interior. La primera referència escrita data de l’any 1693, arran d’un contracte de compravenda que s’ha trobat en documents notarials a l’Arxiu Comarcal de la Selva. Per restaurar-la i posteriorment traslladar-la al seu lloc original, va haver de ser desmuntada per peces.
Inicialment, la restauració va consistir en netejar-la, polir-la i aplicar-hi un tractament per als corcs. El segon pas va ser fer, amb materials de les mateixes característiques i procedències, les peces que faltaven. La pedra de lliura no és l’original ja que aquesta havia desaparegut. La que hi podem veure actualment també és del s. XVII. Posteriorment s’hi va aplicar un tractament protector de raigs UVA i de prevenció d’humitats. Finalment es va construir un sostre de vidre que la manté a sopluig, i que en facilitarà la conservació futura.
Segons Marc Valls, antiquari colomenc i autor de la restauració, “de premses de biga com aquestes n’hi ha molt poques, no tots els pobles tenen la sort de mantenir-ne una. A més de ser peces molt boniques i interessants, són part important del patrimoni local. Aquest tipus de premses han estat molt utilitzades al llarg de la història, es van començar a construir al segle I aC, i van deixar de fer-se al s. XIX. Generalment es trobaven en cases senyorials o feudals, i podien ser utilitzades per la població a canvi de donar una setena part del vi resultant al senyor de la casa”.