Plaça Farners

El cor de la vida local de Santa Coloma de Farners.

La plaça Farners, a més de ser el centre neuràlgic del municipi, forma part del conjunt inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, ja que, ubicada als peus de l’església parroquial i pràcticament integrada en aquesta, ha estat i és el centre històric i àgora de la ciutat.

És una plaça de sorra, com històricament han estat les places del nostre país. Està envoltada de plataners que li regalen ombra a l’estiu, i vida tot l’any, i per bancs de pedra, que situats entre arbre i arbre són lloc de descans i de xerrada de petits i grans.

En conjunt, i amb els bars i restaurants ubicats al seu entorn, és la terrassa perfecta per fer-hi el toc, ja sigui el vermut, el cafè o la cervesa, matí, tarda o nit.

És un espai imprescindible de les manifestacions locals; no en va, hi tenen lloc els principals actes de la Festa de la Ratafia, el sopar popular i pregó de la Festa Major, la Festa de la Revolta dels Segadors, el Mercat de les Herbes de la Ratafia, les sardanes de cada vespre de dilluns de juliol i agost, concerts a la fresca i, no cal dir-ho, el mercat dels dilluns.

En un dels extrems de la plaça hi ha una font coronada per una escultura de ferro. És la Colometa, i és obra del reconegut artista local Jesús Carles de Vilallonga. A l’altre costat, entre la plaça i les escales de l’entrada principal de l’església parroquial, cal destacar l’escultura de pedra en homenatge a Salvador Espriu, nascut a la ciutat el 1913, obra del prestigiós escultor Josep Maria Subirachs, autor de la decoració escultòrica de la Façana de la Passió del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona.

Tota la plaça és un mirador excepcional de l’església parroquial, del campanar, i d’una porxada amb nom propi, les Mesures, que forma part de la base de l’edifici, i n’és un dels elements més característics.

Info pràctica: és visitable. Els dilluns hi té lloc el mercat setmanal.

Una mica d’història!

Entre els segles XV i XVIII, la plaça pública era un petit espai entre l’església i la casa Farners que estava situada al mig del que avui és la plaça. En aquest espai s’hi feien les fires i els mercats, però durant el segle XVIII Santa Coloma va anar esdevenint un punt d’atracció a la comarca i la plaça va anar canviant i els baixos de la casa Farners es van convertir en botigues. L’any 1762, en morir l’últim membre de la família Farners resident a Santa Coloma, es van posar a la venda els camps situats a la part posterior de la casa i es pogué crear el carrer del Prat (anomenat així justament perquè fou fet a partir de la venda d’aquests prats i horts que tenien els Farners). També en aquesta època l’ajuntament construí el porxo anomenat les Mesures. 

Tot i això la casa Farners continuava dividint l’espai en dues places (la pública, que vorejava l'església, i la plaça de les Castanyes, que comunicava amb el carrer del Prat), fins que l’any 1874 va quedar inutilitzable a causa de dos incendis ocorreguts durant la tercera guerra carlina. Fou llavors quan l’ajuntament comprà el solar, tot aturant el projecte de la família Farners de reedificar la casa. Es van enderrocar els murs que quedaven de la casa, unint d’aquesta manera les dues places en una de sola que va ser inaugurada l’any 1892 amb el nom de Plaza de la Constitución.  Es van construir unes noves mesures de granit i disposades en forma d’arcs. La plaça es va convertir en el lloc on s’hi feien negocis i on es ballaven sardanes. 

Durant el segle XIX el govern civil va ordenar que per motius higiènics es traslladés el mercat de bestiar de la plaça Farners a la Plaça del Firal. Això provocà fortes queixes  per part dels habitants de la plaça, que veien com el creixement urbanístic començava a restar-los el protagonisme que fins aleshores havien tingut al poble. L’any 1903 es van plantar els plataners de la plaça Farners, arbres que encara avui hi perduren. El 1929 l’ajuntament treu l’antiga font de la plaça i n’hi col·loca una de nova, aquesta realitzada amb ferro. 

El 1931 es batejà la plaça amb el nom de Plaça de la República, però el 1939, un cop finalitzada la Guerra Civil Espanyola, passà a anomenar-se Plaza del Generalísimo. L’any 1979 es batejà la  plaça, finalment, com a plaça Farners. Als anys vuitanta i noranta s’hi instal·laren dues escultures, el monument a Salvador Espriu i La Colometa (una font-escultura).

Curiositat:  Mossèn Benet Tristany, un important guerriller carlí, escrivia que la plaça estava comunicada amb el castell de Farners a través d’un passadís secret. Malgrat no ser així, el que és evident és que la plaça ha estat durant molts anys, el punt central de Santa Coloma.