Església parroquial

Amb orígens a l’any 950 i amb diverses ampliacions al llarg dels anys, és el centre neuràlgic de la ciutat

La construcció original romànica va ser totalment destruïda l’any 942. L’edifici actual deu el seu origen a la nova construcció enllestida 8 anys després, moment de la seva consagració. Posteriorment, en època gòtica, es va fer una important ampliació de la qual es manté l’estructura principal i el campanar, de torre quadrada de 36m d’alçada i construït amb pedres de granit local. Tot el conjunt va ser modificat en diverses ocasions a partir del 1805, i va culminanr amb l’ampliació neoclàssica del 1832, que va donar lloc a l’edifici actual, de 37m de llarg i 21 d’ample, i una cúpula que s’enfila fins als 21m. A l’interior es poden veure les imatges de Sant Salvador i Santa Coloma, ambdues d’Esteve Monegal, així com un conjunt escultòric obra de Josep Martí i Sabé, reconegut escultor, dibuixant i pintor local.

Està ubicada al centre neuràlgic de la ciutat, a la part més antiga, al costat mateix de la plaça Farners i a un extrem de l’eix comercial. És el punt amb més moviment del municipi i espai imprescindible en esdeveniments tan destacats com la Festa de la Ratafia, el Mercat de les Herbes de la Ratafia o la Festa de la Revolta dels Segadors, entre d’altres. Aquí mateix, tot al volt del peu de l’església i a la plaça Farners, també hi té lloc el mercat dels dilluns.

Info pràctica: és visitable. L’església roman tancada excepte quan s’hi celebra ofici.

El campanar

És un dels símbols més identificatius de Santa Coloma. Mesura 36 metres d’alt i va ser construït amb carreus de granit local. Té forma de torre quadrada i es troba adossat a l’església. Es considera que els carreus inferiors podrien pertànyer a l’antiga església romànica. La resta de carreus són dels segles XV-XVI, moment en el qual s’amplià l’església a partir de pedres d’un castell colomenc, el de Sant Esperit, que havia estat derruït. 

El campanar té quatre finestres a les cares est i oest, col·locades per parelles, formant dos pisos. Les cares nord i sud tenen dues finestres al primer pis i una en el segon pis, aquesta de majors dimensions. 

El rellotge:  situat a la part més elevada del campanar, data de l’any 1908. Es tracta de quatre esferes, cadascuna d’elles situada en una de les quatre cares de la torre. Mesura 1,5 metres de diàmetre i les dues broques tenen una llargada de 72 cm i 55 cm respectivament. El valor pel qual es comprà el rellotge fou de 2.500 pessetes i actualment funciona mitjançant un sistema de radiocontrol.

Les campanes: l’any 1545, el bisbe de Girona visità Santa Coloma. En els documents que ho exposen, s’hi feu constar l’existència de dues campanes a l’església. A començaments del segle XVIII hi havia tres campanes. Ara bé, de la primera de la qual tenim informació detallada és la campana de Nostra Senyora dels Dolors: col·locada l’any 1831, havia estat fosa pel mestre campaner barceloní Bonaventura Pallés. L’any 1891 es van col·locar també les campanes que marquen les hores i els quarts, situant-les a un nivell per sobre del rellotge. En canvi, les campanes interiors són tres (dues daten de 1880 i una de 1964) i són les que toquen les funcions religioses.

Curiositat: Cadascuna de les campanes té un nom. Es diuen Dolors, Josefa, Sebastiana, Concepció, Maria, Teresa, Salvadora, Montserrat, Emília i Coloma.