Santa Creu d’Horta

El primer esment de l’església de Santa Creu d’Horta data del 902, i va ser sufragània de Sant Pere d’Osor fins al 1855, en què va esdevenir parròquia independent. Tanmateix, als segles XIII i XIV ja havia tingut capellà propi, i va ser en aquest moment (s. XIV) quan va canviar la seva advocació per la de Sant Jaume.

Va ser afectada pels terratrèmols del segle XV, i va sofrir importants remodelacions al s. XVIII, que li van donar l’aspecte actual, d’estil barroc-neoclàssic. Es va fer un presbiteri nou i es van obrir capelles laterals. La façana és senzilla, amb porta d’arc rebaixat, fornícula, ull de bou i respirall. El campanar és de torre quadrada i teulada piramidal i resta en bona part ocult per l’edifici adossat de la rectoria, de tres plantes i originari del s. XIX.

Aprop seu hi trobeu l'espectacular roure de Ca n'Iglesias, catalogat com a Arbre Monumental de Catalunya, que no podeu deixar de visitar si us arribeu a l'ermita, que també forma part de la Ruta de les 10 Ermites. 

Info pràctica: és visitable. L’església roman tancada excepte quan s’hi celebra ofici.